Loretope

Loretope; El Pico del Loro? Nondik datorkigu “Pico del loro” izena gaztelaniaz gauza bitxia daukagu, nahasmen bat izan baitzen. Ezagutzen al duzue Loretopeko haitza? Miramar Jauregi azpian kokatuta dago eta, Donostiako hiru hondartzatatik bi, Ondarreta eta Kontxa, hain zuzen, banatzen dituen haitza da. Antzinatik hantxe dago; ingurua, ordea, aldaketa batzuk izan ditu eta, horiekin batera, izenak ere aldaketa bitxia erakusten digu gaztelaniaz jasotzen den izenari dagokionez. Historia pittin bat aztertu ostean hobeto ulertuko dugu. Foto: Miramar Jauregia i baixada a Loretope, que separa les dues platges. JoCat Egin dezagun atzera denboran zehar. Orain ezinezkoa egiten zaigu jakitea zein urtetan eraiki zuten gaur egun Miramar jauregiaren loretokietan zegoen baseliza. 939. urtean hantxe zegoela frogatuta dago, baina ez noiztik. Noiz arte iraundu zuen, berriz, zehaztu dezakegu: 1876. urtean desagertu zen. Ermita hura Loretoko Ama Birjina ri eskainia zen. XIX. mendearen erdialdean euskal izenak gaztelerara itzultzeko ohitura zen. Leku horretan egin ziren lanetan, gaurko tunela eraikitzeko garaian esaterako, parte hartzen zuten beserritarrek lekuari “loretope” edota “loretope'ko” deitzen zioten antzinako baselizari erreferentzia argia erabiliz. Izatez, Loretope hitzak Loretoren azpian esan nahi du; izen hori entzuten zuten espainolek, alabaina, interpretazio txarra egin eta “lorito” gehi “pico” hitzekin konposatuta zegoela uste zuten, horrela, Pico de Loro izatera iritsiz. Beraz, gaztelaniazko izena nahasmen batek baino ez du eragin. Imanol Olaizola esan zuenez, “Loretopea no tiene ningún parentesco nominal con 'El Pico del Loro' y este disparate es consecuencia de una sonrojante negligencia o quizá un desmedido afán de castellanizar el nombre original en una época en la que no se respetaban los valores culturales”. Euskal Herrian, horrelako adibide gehiago daude. Esate baterako, Nafarroan mendi bat daukagu Bi Haizpeak dena, bi haitzen azpian esanahiarekin, baina gaztelaniaz Dos Hermanas esaten diote “haizpe” eta ”ahizpa” nahastuta.

Loretope; El Bec del Lloro? D'on ve el nom en castellà del “Pico del Loro” (Bec del lloro) és quelcom curiós ja que es deu a una confusió. Coneixeu la roca de “Loretope”? És el conjunt rocós que separa dues de les tres platges donostiarres, exactament La Contxa i Ondarreta, i està situat sota el Palau de Miramar. És allà des d'antic; l'entorn, però, ha patit alguns canvis i, juntament amb ells, el nom també ens mostra una curiositat, especialment el nom que rep en castellà. Ho entendrem millor després d'estudiar-ne una miqueta la història. Comencem, doncs, fent enrere en el temps. On avui hi ha els jardins del palau de Miramar antigament hi havia una ermita, la qual se'ns fa impossible saber quin any van construir. Està demostrat que l'any 939 ja era allà, però no pas des de quan. Fins quan va durar, en canvi, ho podem precisar: va desaparèixer l'any 1876. Era una ermita dedicada a la Verge Maria de Loreto. A mitjan segle XIX era costum castellanitzar els noms bascos i aquell indret no se'n va lliurar. En les obres que es van fer al seu voltant, per exemple a l'hora de construir l'actual túnel, hi va treballar gent de baserris o masies basques que anomenaven el lloc “loretope” o “loretope'ko” en clara referència a l'antiga ermita. De fet, en èuscar loretopea vol dir justament sota Loreto o el que hi ha sota Loreto. Els castellanoparlants que sentien aquell substantiu, no obstant, en van fer una mala interpretació i van entendre que es composava de “lorito” i “pico” fent-lo derivar a Pico de Loro. Així doncs, el nom castellà és fruït únicament d'una absurda confusió. Tal com va dir Imanol Olaizola, “Loretopea no té cap parentesc nominal amb 'El Pico del Loro' i aquest disbarat és conseqüència d'una negligència o potser un desmesurat afany de castellanitzar el nom original en una època en què no es respectaven els valors culturals”. A Euskal Herria, de casos com aquest n'hi ha més. Per exemple, a Navarra hi ha una muntanya anomenada Bi Haizpeak, que vol dir “sota les dues roques”, a la qual en castellà en diuen Dos Hermanas per una mala traducció o una simple confusió entre haizpe i ahizpa. Foto: Loretope vist des de Miramar. Al fons, illa de Santa Clara. JoCat

Izena

El nom de Donostia Donostia és la capital de Gipuzkoa, Euskal Herria, però quin és el seu nom real? Donosti, Donostia, Sant Sebastià? En català n'hauríem de dir Sant Sebastià, d'aquesta ciutat, però també acceptem la forma basca Donostia. Sant Sebastià prové del llatí Sanctus Sebastianus, nom ja esmentat en un document del segle XII a la vora d'un monestir que s'ubicava a l'actual barri d'Antigua. Donostia, per la seva banda, té una etimologia similar. De fet, tal com explicava Koldo Mitxelena, Donostia prové justament de Sant Sebastià en basc, Done Sebastian, que va derivar d'aquesta forma: Donebastian, Donebastia, Donastia, Donostia. Donostia és, doncs, el nom basc de la capital, però sovint la gent l'anomena sense la “a” final: Donosti. Això es deu a què en basc la “a” a final de paraula és l'article. Si diem “mutila” ens referim a “el noi” i per dir “noi” haurem de dir “mutil”. Ara bé, en basc també hi ha excepcions i trobem paraules en què la “a” forma part de l'arrel de la paraula; seria el cas de “neska” (noia) que mai perdrà la a. Malgrat tot, a l'hora de parlar és freqüent veure com els propis bascos es mengen la “a” fins i tot en les paraules que la duen obligatòriament i això també passa en la toponímia. Així doncs, tindrem Donosti, Hondarribi, Azpeiti i altres noms que no es diuen segons la normativa. Foto: Mots encreuats (JoCat) Ja per acabar, val a dir que Donostia no ha rebut sempre el mateix nom. Per exemple, també se l'ha anomenada Easo (o la Bella Easo) perquè es creia que en el seu emplaçament hi havia l'antiga ciutat portuària d'Oiasso. Ara, però, s'ha demostrat que no és ben bé cert ja que realment se situava on actualment hi ha Irun. Així mateix, de la ciutat també n'han dit Irutxulo (o Hirutxulo). Era el nom que li donaven els pescadors perquè des del mar es veuen tres forats; la traducció vol dir justament això: hiru és tres i zulo és forat. Els forats es fan entre el mont Igeldo i l'illa de Santa Clara, Santa Clara i el mont Urgull i entre l'Urgull i el mont Ulia.

Donostiaren izena Zein da hiriaren izena katalanez? Donostia? Donosti? Sant Sebastià? Foto: Posta de sol al mar Cantàbric (JoCat) Katalanez Sant Sebastià deitu beharko genioke, hiri honi, baina euskal izena Donostia ere onartzen dugu, bertakoa baita. Sant Sebastià latinezko Sanctus Sebastianus-etik dator. Izen hau, XII. mendeko agiri batean aipatuta zegoen jada, gaur egungo Antigua auzoan zegoen baseliza baten ondoan aurkitua. Donostiak, berstalde, antzeko etimologia ere badauka. Alabaina, Koldo Mitxelenak azaltzen zuenez, Donostia Done Sebastian-etik dator, hain zuzen ere, modu honetan aldatuz: Donebastian, Donebastia, Donastia, Donostia. Alegia, Donostia hiriaren euskal izena da. Hala ere, jendeak askotan Donostiako azken "a" jaten du: Donosti esanez. Zuek ondo dakizuenez, euskaraz "a" amaieran artikulua besterik ez da eta maiz kentzen dugu. Dena den, badaude hitz batzuk itsatsita daukatenak eta ez dugu kentzerik, hots, salbuespenak dira. Esaterako, Donostiaz gain, Ermua, Plentzia edota Nafarroa, besteak beste, aipa ditzakegu. Hizkuntzako arauek, beraz, “a” mantentzera behartzen digute edo bestela oker gabiltza. Eta bukatzeko, Donostiak ez duela beti izen berbera jaso esan dezakegu. Adibidez, Easo izena ere jaso zuen gaurko Donostiako tokian Oiasso aintzinako hiri hortxe zegoela uste zutelako. Gaur egun, ordea, badakigu hori ez dela zuzena Oiasso Irunen egon zelako kokatua. Era berean, hiriari Irutxulo ere deitu zioten. Marinelek eta arrantzaleek itsasotik hiru zulo ikusten zituztelako: Igeldo mendia eta Santa Klara irlaren artean dagoena, Santa Klara eta Urgull mendien artekoa eta Urgull eta Ulia mendian arteakoa.